Inspiración en el aeropuerto …

Anuncios

Perquè no ens agrada ser austers?

Després de dos dies a Malta i sense veure gaire el país, me n’he quedat enamorada… sobretot hi ha hagut una cosa que m’ha atrapat i ha estat la austeritat que es respira… ( la capacitat de renunciar a allò que és sobrer )… el país és ric i no està en crisis, però crec que és degut a que porten un estil de vida sense necesitar de masses coses, no viuen amb molts luxes … al carrer els cotxes que es veuen tenen una mitja de 10 anys, les construccions són senzilles, els carrers tenen els elements bàsics, la gent no és molt ostentosa, les tendes són com les que hi havien a Espanya als anys 70, les llaunes d’atún no tenen  l’abrefàcil i s’obren amb l’obrellaunes de tota la vida, fins i tot es parla del exterior auster de la seva catedral. En definitiva, no tenen la necesitat de estar continuament renovant-se i aparentar.

Pero ara em surgeix un dubte… està clar que la frase ‘renovar o morir’ té molt sentit en molts aspectes de la vida… però en quins?.. quan sabem que alguna cosa ha deixat de fer el seu ús i realment l’hem de canviar?… on està el límit?… realment val la pena renovar únicament per millorar?

L’origen de la ç

Usada en català, francès, portuguès, occità i llengües de l’est com el romanès.

La wikipedia diu que te origen  espanyol… Pero no ho acabo de veure clar i segueixo buscant…

Resulta que te origen romànic.

A la llengua catalana es pronuncia com una s sorda i sólament es fa servir devant de a, o, u i a final de paraula.

La van crear els visigods quan van voler adaptar el fonema romanic /ts/ al llati i  nevesitaven un fonema diferent per tal de no confondrela amb la /k/.

Mes endevant aquesta grafia va ser adoptada per llengues iberiques, i posteriorment per l’occita i el francés. L’espanyol també la tenia, pero cap al segle XVIII la va eliminar de la seva ortografia per superflua i anticuada.