Perquè no ens agrada ser austers?

Després de dos dies a Malta i sense veure gaire el país, me n’he quedat enamorada… sobretot hi ha hagut una cosa que m’ha atrapat i ha estat la austeritat que es respira… ( la capacitat de renunciar a allò que és sobrer )… el país és ric i no està en crisis, però crec que és degut a que porten un estil de vida sense necesitar de masses coses, no viuen amb molts luxes … al carrer els cotxes que es veuen tenen una mitja de 10 anys, les construccions són senzilles, els carrers tenen els elements bàsics, la gent no és molt ostentosa, les tendes són com les que hi havien a Espanya als anys 70, les llaunes d’atún no tenen  l’abrefàcil i s’obren amb l’obrellaunes de tota la vida, fins i tot es parla del exterior auster de la seva catedral. En definitiva, no tenen la necesitat de estar continuament renovant-se i aparentar.

Pero ara em surgeix un dubte… està clar que la frase ‘renovar o morir’ té molt sentit en molts aspectes de la vida… però en quins?.. quan sabem que alguna cosa ha deixat de fer el seu ús i realment l’hem de canviar?… on està el límit?… realment val la pena renovar únicament per millorar?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s